PEDALS DE FOC 2011
220Km i 6.000 metres de desnivell
L’aventura comença a VIELHA on s’arriba la nit abans per descansar bé, i aprofitar per fer un bon sopar a base de pasta i porc Senglar.
DIA 1: A matí et traslladen fins a la boca sud del túnel de Vielha al bosc de CONANGLES, on comença la Pedals , i faig el recorregut junt amb 4 bikers mes, que justament volen fer la Pedals en 3 dies igual que jo. La Silvia i l’Oscar, una parella de Canovelles i el Pep i l’Oscar del Baix Llobregat.
Els primers km son molt tranquils per un GR que segueix la llera del riu i que la única dificultat es la de sortejar les pedres i familiaritzar-se amb el Logbock.
Un cop a VILALLER trobem el Bar Txambonet on ens segellen el nostre primer punt de control i fem les primeres fotos.
Aquí es on comença verdaderament la Pedals de Foc, perquè nomes sortir del poble ens trobem el primer ascens de pista del 12% fins arribar al COLL DE SESERRES, i una trialera de baixada plena de pedres on no puc evitar anar per terra degut a la manca de visibilitat de la motxilla del manillar.
Per acabar la baixada, abans de agafar la pista cap a IRAN, s’han de passar les famoses escales que enllacen les eses que fa la carretera amb els bancals, i que endureixen encara mes la baixada, ja que es fa molt perillós fer-les pujat amb la bici.
Arriba l’hora de dinar i parem a CASTELLARS on un menú a base de suc d’ ordi amb llimonada, pasta, i un bon entrecot, son la nostre benzina per continuar pedalant.
Deixem l’ALTA RIBAGORÇA per endinsar-nos al PALLARS JUSSÀ.
Acabats de dinar iniciem l’ascens al COLL DE PERANERA, el que jo considero el mes dur de la Pedals no tant pel desnivell 8.7%, sinó per la pedra petita completament solta que fa que si et pares et sigui molt complicat tornar a engegar.
Una baixada de pista y arribem a LES ESGLESIES on fem nit i en ens omplim els paps de bons productes de la terra, i descansem abans del gran dia.
DIA 2: Només sortir com no podria ser d’una altre forma comencem una llarga pujada fins al característic COLL D’OLI, que per travessar-lo es necessari fer una petita duatló per cim de la muntanya imaginant per on deu anar el camí entre les terres argiloses i esquivant les vaques que plàcidament prenen el sol i que ni s’immuten al nostre pas.
Abans d’arribar a ESPUI fem una mica de carretera que es fa fins i tot agradable abans d’iniciar el gran ascens. Prenen un petit bocata, carreguem a tope d’aigua i comencem a pujar.
Ens espera el COLL DEL TRIADOR, una llarga pujada de 12km i quasi 1000 metres de desnivell per una pista ample i sense dificultats que fins i tot m’atreveixo a fer un tros a plat mitja però, que es torna esgotador per que no s’acaba mai. Només els falsos plans i les meravelloses vistes et donen l’oxigen i motivació necessària per continuar.
Deixem el PALLARS JUSSÀ per endinsar-nos en el PALLARS SOBIRÀ.
Un cop fas el COLL DEL TRIADOR ja tens mitja Pedals feta i per tant a partir d’aquí hem proposo que tot el que queda es gaudir.
Continuem pel cim la muntanya fins arribar al cim de la Pedals, a 2270 metres, just al arribar al COLL DE LA PORTELLA i continuem direcció a ESPOT.
De cop comencem a veure els remuntadors de les pistes d’esquí de ESPOT i ens preparem per fer un brutal descens de 1.100 metres i uns 45minuts per les rapidíssimes i pedregoses pistes de ESPOT.
Arribem al Hotel Roya a ESPOT, el nostre proper punt de control on passem la nit a ESPOT i carreguem forces per continuar.
DIA 3: Al dia següent continuem cap a JOU i SON per trossos de pistes y corriols divertits però al arribar al REFUGI CASA MASOVER ens trobem el rètol de “CAMI DEL CALVARI”, i vaig pensar, ja hi tornem a ser, a patir un altre cop. Comencem el Camí del Calvari, amb certes desconfiances però només entrar al bosc veig que el calvari en tot cas deu de ser de pujada però en el sentit que el fem nosaltres es un divertidíssim corriol amb corbes brutals i pedres que et fan mantenir el nivell de concentració al màxim si no vols anar per terra. Sens dubte el millor descens que hem fet fins ara per la combinació de velocitat, tècnica i perillositat.
Encara no t’ha donat temps de recuperar-te i arribem al BOSC DEL GERDAR que forma part del PARC NATURAL per el que s’ha de fer a peu si no vols arriscar-te a una multa de 600€.
El BOSC DEL GERDAR no seria el mateix si la gent que hi passa ho fes a sobre de la bici, i es que es preciós, sembla que estiguis caminant per un bosc verge del que diuen que es el bosc de avets mes gran d’Europa.
Entrem al PARC NATURAL DE L’ALT PIRINEU
Continuem direcció a MONTGARRI per una pista puja baixa, però sense gaire dificultat i aviat arribarem al REFUGI AMICS DE MONTGARRI on ja fa dies que en Pep hem parla d’un Chuletón amb sidra del quinze i no m’ha defraudat gens ni mica.
Ben dinats anem direcció al PLAN DE BERET, a 1850 metres d’alçada i a partir d’allà tot el que queda es baixar, i baixar fins a Vielha.
Comencem el descens a la zona del Pla totalment desforestat per baixada molt ràpida i perillosa de pista pedregosa però aviat començarem a endinsar-nos a dins de la zona arbrada on comença a obrir-se als nostres peus un corriol brutal que va fent zetas quasi perfectes a esquerra i dreta on comencem a gaudir de forma orgàsmica fins que comencen una mal als dits que pugen fins als braços i que t’obliga a afluixar a risc de sortir volant.
Per fi arribem a VIELHA, foto de rigor a la porta de l’Oficina de la Pedals.
Sens dubte una experiència in oblidable, d’aventura, turisme i gastronomia.
Objectiu 2011, Pedals d’Occitània.
Aquest passat cap de setmana s’ha disputat la primera prova de la temporada a la localitat gironina de Banyoles.
L’equip es va estrenar com a equip de competició oficial en una de les proves més importants del calendari estatal i internacional. Prova de categoría 1, cosa que feia que el nivell sigues més alt de lo normal, amb quantitat de corredors extrangers d’arreu de tot el món.
PREHISTORICA 2009
Por fin a la cuarta va la vencida:
Primero fue la gripe del 2006, luego vino la caída del 2007 con Carlos con 3 puntos de sutura para mí en el brazo y un buen corte para Carlos en el pié, en el 2008 operación de ligamentos cruzados, y por fin en el 2009 reto conseguido gracias a Dani que me hizo tirar a un ritmo infernal, saliendo desde atrás y poco a poco ir recuperando posiciones.
